Escola Mirall

Aquest any hem pelegrinat a Montserrat durant la Quaresma. Habitualment fèiem el pelegrinatge al mes de maig, però per motius de calendari aquest cop l’hem traslladat al març, abans de Pasqua. I ha estat una feliç coincidència, perquè la Quaresma té molt de pelegrinatge. Els 40 dies que dura ens recorden els 40 anys de camí cap a la “terra promesa” del poble hebreu que fugia d’Egipte. També ens recorden els 40 dies de Jesús al desert, mentre es preparava per a la seva vida pública.

Les tres experiències tenen un denominador comú: són experiències de sobrietat, de viure amb poca cosa. En la nostra vida diària tendim a acumular objectes que ens faciliten l'activitat que fem. Omplim la nostra quotidianitat de gadgets que ens fan la vida més còmoda, més productiva, més segura, més plaent. I està bé, mentre això no ens faci oblidar d’on venim. Naixem nus, i sense tots aquests gadgets som, bàsicament, un cos que camina. Quan experimentem la nuesa i la feblesa del nostre cos, quan experimentem la sobrietat o la fragilitat de caminar, reconnectem amb l’autenticitat profunda del nostre interior. Hi ha un silenci ple que ens posa davant el mirall.

Un pelegrinatge pot ser una bona manera per reconnectar amb l’autenticitat més fonda que hi ha en nosaltres. En l’època de Jesús els jueus practicaven el dejuni, l’abstinència i la pregària com a mètodes de desprendre’s del que era innecessari i reconnectar amb Déu. I tanmateix, en una de les escenes de l’Evangeli segons Mateu, Jesús apareix recordant que aquestes pràctiques només tenen sentit quan es fan des de la sinceritat de cor, no per aparentar.

Tant de bo aquesta Quaresma sigui una oportunitat per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i cara a cara amb el bon Déu, que veu en el secret, ens coneix i ens estima tal com som.

 

Ignasi Flores, coordinador de pastoral de Maristes Catalunya