En record de Cesc Elias
Aquest estiu ens ha sacsejat sense pal·liatius.
El nostre company Cesc Elias ens ha deixat de manera sobtada. No estàvem preparats, no cal donar-hi voltes, no existeix una manera de preparar-se per a una cosa així. Sense temps per acompanyar-nos, sense respostes, sense comiats, sense un perquè que ens assereni el cor. És un primer moment en què el dolor ho inunda tot, el nostre color és el de la ràbia, la incomprensió esdevé una companya de viatge no desitjada. Se succeeixen les trucades, les converses plenes de silencis, les pors i els plors, una tristor que arriba a pesar físicament.
Amb el pas dels dies comencem a poder fer petits passos: revisem els moments que hem compartit; mantenim converses en què et fem present; compartim fotos en què sortim amb tu, o una d’aquelles que feies per deixar-nos bocabadats; escoltem algunes de les cançons de què ens parlaves; fem conscients els projectes compartits i els pendents; rememorem viatges i formacions; llegim els teus textos; et cerquem en la quotidianitat intentant prendre consciència que ha canviat, sense acceptar encara que és així, ha canviat. Hi ha dies que fins i tot riem d’aquelles coses tan gracioses que et feien riure a tu.
Continuem sacsejats, Cesc, però cada dia que passa ens podem donar més permís per a altres emocions, sabent que això t’agradaria. Deixem espai per recordar que has estat llavor i testimoni, tot i que encara ho fem amb un somriure tímid als llavis. Has deixat una empremta indeleble a les nostres vides. La paraula recordar té origen llatí: el prefix re- vol dir tornar a, i cor/cordis és cor. Tornar a passar pel cor. De vegades no parem prou atenció a les paraules que fem servir, però aquesta vegada intentarem fer justícia. Et recordarem cada dia, passaràs pel nostre cor en tot allò que fem. Aquest és el nostre compromís.
Com deia fa poc un germà marista en el seu comiat del rol institucional que havia desenvolupat els darrers cursos, som cridats a ser relleu. Agafem un testimoni del qual som hereus i l’acompanyem tan bé com podem i sabem, fins que arriba el moment que algú altre l'assumeix. Farem tots els esforços possibles per continuar la teva tasca, el teu servei, la teva disponibilitat, la teva amabilitat, la teva senzillesa, la teva manera tendre d’acompanyar infants i joves. I celebrarem la teva vida, sentint joia per haver-ne estat part.
Gràcies, Cesc. Com diu una d’aquelles lletres que et feien volar, desitgem que el teu viatge sigui brillant i pur, com tu mateix vas viure la vida.
Gràcies per tot, company; gràcies per sempre, amic.
Comunitat educativa de Maristes Catalunya
Fotografia: VeuAnoia.cat
>>> Dilluns 29 de setembre vam celebrar un darrer acte de record per a en Cesc a l'Espai Polivalent de Badalona. Les fotos que trobareu a sota són de Laura Borràs i de Mireia Garcia, educadora en aquesta obra social.
