Educació en el lleure, formació i reptes de futur
Ahir, 19 de maig, l’Escola Mirall va participar a la jornada “El sector del lleure i la seva formació”, organitzada per la Fundació Pere Tarrés, un espai de reflexió i debat al voltant dels reptes actuals i de futur de la formació de monitors/es de lleure. La jornada també va servir per presentar les conclusions de l’“Estudi sobre la formació de monitoratge en el lleure”, impulsat per la Fundació Pere Tarrés i la Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural.
La trobada va reunir professionals, escoles de formació i agents del sector amb l’objectiu de compartir mirades sobre les transformacions socials i educatives que impacten avui el lleure educatiu. Dins la segona taula rodona, dedicada a les escoles de formació de lleure, hi va participar Núria Campi en representació de l’Escola Mirall, compartint reflexions sobre els canvis en el perfil dels joves, l’evolució de la formació i els principals reptes de futur del sector.
Durant la intervenció, es va destacar que el lleure educatiu viu un moment de transformació important i que les escoles de formació estan fent un esforç real per adaptar-se a les noves necessitats socials i educatives. Es va posar sobre la taula que, actualment, el rol dels monitors i monitores va molt més enllà de dinamitzar activitats: avui sostenen grups, acompanyen emocionalment infants i joves, gestionen convivències diverses, detecten malestars i generen espais de pertinença i vincle comunitari.
En aquest sentit, es va remarcar la necessitat que la formació continuï incorporant continguts vinculats a la salut emocional, la inclusió, la perspectiva intercultural, la prevenció de violències, la gestió de conflictes i el treball comunitari. També es va reflexionar sobre la importància de revisar metodologies i formats formatius per construir espais més participatius, crítics i vivencials, allunyats de models excessivament teòrics o transmissius.
Un altre dels temes centrals va ser el canvi en el perfil dels joves que accedeixen avui a la formació. Es va assenyalar que no es tracta tant d’una manca de compromís, sinó d’un context vital molt diferent: trajectòries més precàries, menys lineals i amb dificultats per sostenir compromisos a llarg termini. Això impacta directament en les formes de participació i en la manera com els joves es vinculen al lleure educatiu.
També es va posar en valor l’etapa de pràctiques com un element fonamental del procés formatiu, ja que és l’espai on els aprenentatges teòrics es transformen en experiències reals de gestió de grups, treball en equip, resolució de conflictes i acompanyament educatiu. En aquest punt, es va destacar la importància d’un bon acompanyament compartit entre escoles i entitats, així com la necessitat d’evitar que les pràctiques es converteixin només en un tràmit administratiu.
Finalment, es van compartir alguns dels grans reptes de futur del sector: mantenir la qualitat educativa de la formació, adaptar metodologies a les noves realitats juvenils, garantir la sostenibilitat del model i la necessitat que el sector arribi a joves que no provenen tradicionalment del món associatiu, entre d’altres.
La jornada va esdevenir un espai enriquidor de trobada i reflexió compartida, posant de manifest la necessitat de continuar repensant la formació de monitoratge per donar resposta als reptes socials, educatius i comunitaris del present i del futur.
